El filferro s’utilitza des de molts segles abans de la nostra era. El procediment de fabricació més antic consistia a batre làmines de metall fins a donar-los el gruix necessari i tallar-les en tires estretes que s’arrodonien a cops de martell per convertir-les en filferro.
Aquest procediment es va aplicar fins a mitjan segle XIV. Tanmateix, en excavacions arqueològiques s’han trobat filferros de llautó de fa més de 200 anys que, en ser examinats, presentaven indicis que la seva fabricació es podria atribuir al procediment de la filera.
La filera és una planxa de metall amb diversos forats de diàmetres diferents. Al metall que es vol convertir en filferro se li dona primer forma de barra. Després s’aprima i s’afua un dels extrems de la barra per passar-la successivament pels diferents forats de la filera, de més gran a més petit, fins que la barra de metall es converteix en filferro del gruix desitjat.
A Anglaterra es van començar a produir filferros amb l’ajuda de maquinària a mitjan segle XIX. En aquesta mena de màquines, molt perfeccionades posteriorment i basades en el principi de la filera, totes les operacions són mecàniques i substitueixen amb rapidesa i rendiment l’antic treball manual.
